La (gran) Fuga

Oh. My. God! *_____*


I ara tinc la sensació de que ho he somiat tot ^^u
El trobar la entrada per pura sort i no quedar-nos esperant a l'altre costat com unes tontes.
Que mentre fèiem cua vinguessin Ells a preguntar per on podien sortit de marxa ahir a la nit XD
Tenir només una persona entre nosaltres i l'escenari. Estar allà, allà, que semblava que els podia tocar (ejem, ejem, i em semblava bé!)
Veure con els hi enganxaven la xuleta de les cançons al terra XD
I després, Gladiator! =o Sortiran amb armadura? Ens representaran una naumàquia? No siusplau! que moriríem ofegats! Bueno, que facin el que vulguin, però que surtin jaaaa!
Per fi. Los molinos, En vela, Jaleo, Majareta, Trampas al Sol, Miguel (me alegro de que se escuchara! ;p), Sueños de papel, Capital Federal, Hasta nunca, Malos pensamientos...
Quan el Rulo es va quedar sol a l'escenari amb el piano, el sentiment que que li va posar a aquella cançó... pf... Què estúpida deuria ser aquella noia de... Mataró, era?
Flípate, quien te ha visto i quien te ve...
En algun moment indeterminat van començar a cantar “la única puta canción de amor que tiene La Fuga” i just després de que acabes La balada del despertador, casi sense tems per reacciónar... hace tiempo, prometi escribirte una canción, como siempre, mal i tarde la tienes aquí... I contra tot pronostic no vaig plorar. Ni una mica. Però brrr... Em sembla que el Rulo va estar més a punt de plorar que jo, i això també mola. Veure'l allà assegut, escoltant com tot el public li fa els cors, just amb aquesta cançó. Només per aquells 6 minuts ja em va valdre la pena el concert.
Després de tan sentimentalisme vem tornar al “descontrol” (i a un dels moments més surrealistes del concert) No recordo ni amb quina cançó va ser, però el bo del Rulo va baixar de l'escenari per deixar cantar a la gent. Jo al·lucinava, però encara vaig flipar més quan vaig veure que es para davant nostre, posa un peu sobre la tanca i casi se'ns tira a sobre. La ma esquerra ben agafada a la seva cuixa, i amb la dreta aguantant-lo fort del braç. Oh. o*__*o
Les 12, i van marxar, pf... no t'ho creus ni tu! Als dos minuts tornaven a entrar cantant “ Solo son las 12, dónde coño vais, solo son las 12, dónde coño vais lelelelelele” i “ Esto es Barna, aquí se toca más, esto es Barna, aquí se toca más” XD Jajajaja
Mai avia gaudit tan els visos! I crec que mai havien sigut tan llargs. Per exemple Heroina, no pensava pas que la toquesin, i va ser genial.
Al sentir els primer acords de P'aquí p'allá, s'aviem que s'acabava (ja no hi havia més xuletes enganxades al terra ^^u) però tot i així la vem disfrutar al màxim... Serpentines, aplaudiments i... puf, ja s'havia acabat...

Però una cosa està clara, esto no es un Hasta nunca, si no un hasta pronto, porque esto se va a repetir, oh, por supuesto que sí! =]