Excusa

I per que això no sigui un desastre tan descarat com ho va se el primer intent, començaré ja a donar-li una mica de forma. Potser així no em faci tanta mandra continuar després...


Intentaré posar mínimament per escrit quines són les meves intencions al es escriure aquest blog... tot i que ni jo mateixa les acabo de tenint clares... però en fi.

La veritat es que si hagués de definir aquest bloc amb una paraula, suposo que aquesta seria excusa.
Sí, en el fons tot això és una simple excusa per no sentir-me tan estúpidament absurda quan em poso a escriure sense cap finalitat útil. Així, quan em comencin a sortir les paraules en aquells rampells d'ànsia per evocar-ho tot, tindré un incentiu per no deixar-ho corre i poder acabar de buidar tot el que m'ocupa el cap.
També es una bona excusa per deixar de fer el que sigui que se suposa que he d'estar fent (com ara mateix, quan Hermia, Puck i Sr. Gawain m'estan reclamant a crits), però això... ho obviarem molt intencionadament.
Per un altre costat, aquesta excusa em servirà per poder escriure sense pensar en el “què diran” ja que probablement no passin per aquí ni quatre gats. D'aquesta manera no m'hauré de reprimir preocupada per interpretacions errònies de les meves paraules... o no tan errònies, però sí inoportunes o conflictives...
En definitiva, que aquest bloc és bàsicament per a mi, per poder recopilar textos absurdament espontanis (o espontaneament absurds), relats “cutrillos” amb sobredosis de sucre i altres coses per l'estil sense necessitat de censura preventiva...




No se si m'he explicat prou bé, però jo m'he entès, que és el que compta, així que ja em dono per satisfeta =]