Sabeu què els hi falta als carrers de Barcelona?
Aquells carrerons foscos sense sortida que apareixen a les pelis americanes. Aquells que serveixen per deixar les escombraries de les botigues i restaurants, i que tenen reixes enganxades a les parets (cosa que així d'entrada sembla una mica estúpida, però que suposo que tindrà sentit...) Són aquell estil de carrerons on els de
Navy troben cadàvers o on s'esfuma l'ultim protagonista de
Sin Rastro. Però bah, això només són series catastrofistes amb guionistes pertorbats. A més, aquests carrerons també són escenari de moments màgics... o no recordeu aquella mítica imatge d'Spiderman?
Total, que aquells carrerons serien molt útils per sortir per la porta del darrere (perquè amb aquests carrerons hi hauria portes de darrere) i seure sobre una caixa buida de cervesa i tapar-te els ulls amb les mans (com diu la Amaya en aquella cançó) i pensar, o imaginar, o plorar, o riure o cridar o filosofar o recordar o simplement mirar la reixa de la paret del davant en silenci. A soles.
Novembre '08