Fa poc hi vaig somiar. El trobava tirat a qualsevol lloc i me'l posava, com si mai hagués deixat d'estar allà. Es curiós lo fort que m'ha agafat per una cosa així, una mica ridícul i tot. I es que em segueixo portant la ma al coll cada vegada que en parlo, i la gent se'm queda mirant amb cara rara mentre jo tanco la ma atrapant ben fort el no res. Però deu ser que de tant en tant per mi hi segueix sent, i hi seguirà. M'hi identificava i em feia creure una una mica més en la màgia cada vegada que les fades s'amagaven, em recordava que hi ha algo, (digues-li destí, maktub, o cúmul sospitós de casualitats) algo gran que fa que tot aquest putu caos tingui una mica més de sentit.
I dirás, “tot això, fa un collar de 8 euros que vas trobar per pura casualitat en una botigueta de xorrades un dia d'excursió?”
Doncs sí... però es que, cada cosa te el valor que nosaltres volguem donar-hi... no?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada