En Gerri ha estat amb mi des de pocs dies després d'arribar al món...
Per què no afegirlo també en aquest troçet del meu jo ? =]
.
"Teddies don't hug back, but sometimes they are all you've got"
divendres, 27 de març del 2009
dijous, 26 de març del 2009
regals
Conocéis esa tienda de chuches que hay justo delante del Clínico? Bueno, estoy segura de que que algunos sabéis de cual hablo. Pues hace ya unos meses, un día de mucho sol donde yo solo veía nubes, entré en esa tienda intentando endulzarme y endulzarle el día a una persona que estaba residiendo por allí cerca temporalmente. Total, que empecé yo a dar vueltas por la pequeña tienda y a coger entre las pinzas lo que pretendía convertir en unos gramos de pseudo-felicidad, cuando de repente, de camino a la caja, se me acercó un niño con una sonrisa tan dulce como los caramelos que le rodeaban y me dijo “Te, per a tú”.
A mi me costó reaccionar por la sorpresa, y el niño se fue corriendo, vergonzoso. Así que solo me dio tiempo de sonreirle brevemente y contestarle con un simple “ Moltes gràcies”.
Lo que me dio ese niño es el trozo de cartulina que veis en la foto: un cacho de publicidad recortado por unas manos de unos cinco añitos. Pero sabéis lo feliz que me hizo en ese momento el puñetero trozo de cartulina?
Ya no necesité las chuches en toda la tarde...
Ya no necesité las chuches en toda la tarde...
dimecres, 18 de març del 2009
Fora els mossos de la universitat
He de reconèixer que no sóc de les persones millor informades de la ciutat, però em sembla que avui la cosa és clara...
Un grup de persones uniformades, ben protegides, entrenades i armades amb porres han entrat al rectorat de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona a les 5:30 de la matinada, i han fet fora a la gent que hi estava dormint, sense gaires miraments.
Quins horaris més estranys tenen els mossos, no?
Quins horaris més estranys tenen els mossos, no?
Després d'això (i com era de preveure) la cosa no s'ha acabat. La gent que ha arribat de bon matí a fer classe ha trobat totes les portes tancades i barrades (totes menys una, protegida per un bon grup de senyors uniformats ) i poc a poc ha anat corrent la veu del que havia passat.
Cada vegada arribava més gent, disposada a demostrar el seu rebutj a les poc amables maneres dels nostres mossos d'esquadra, i mentre estaven asseguts a terra, cridant consignes més o menys acertades, però inofensives al cap i a la fi, els mossos han decidit que ja en tenien prou, i apa, han tornat a treure les porres a passejar.
La cosa s'ha repetit, amb alguna que altre variació, més d'un cop al llarg del matí, els resultats... res de profit, i els hospitals de la ciutat una mica més plens que ahir.
Dit això, dos puntualitzacions que no puc deixar de fer:
-És sabut que els uniformes transformen, i més quan et permeten anar armat. Precisament per això, joder, no provoquis quan saps que els ànims estan calents i que, a més, tens las de perdre...
He dit que la gent estava bastant calmada, i és veritat, però sempre hi ha algun grup imbècils amb ànsies de revolucionaris de pacotilla i ganes de provocar. I aquests són els que ho fastidien tot.
-Què collons ha passat? La UB ha fet un comunicat explicant no sé què de "tensió i violència cap als membres de la comunitat" i "clima de provocació i deteriorament de la convivència". Perdóooooo? O.O
He de dir que he estat convivint amb la gent tancada al edifici durant més de quatre mesos (fins ahir mateix), i mai, MAI hi ha hagut cap conflicte. De fet, si no t'acostaves al rectorat, ni te'n assabentaves de que hi eren. He sentit moltes histories d'altres facultats, i em sembla fatal que un grup gent es pensi que te dret a prohibir l'assistència a classe dels que hi volen anar, però es que al edifici central això no ha passat ni una sola vegada... De fet, qui ha impedit avui l'entrada a la facultat han sigut les "autoritats".
Que fan malbé els quadros? Doncs una de dos, o canvies els quadros de lloc, o canvies de lloc a la gent, però no a cops de porra!
O els "tancats" amenaçaven "els membres de la comunitat" sense que ningú ho sabes, o jo què se què és això del "deteriorament de la convivència".
De veritat que no entenc el que ha passat...
Jutgeu per vosaltres mateixos
divendres, 13 de març del 2009
=P
Que me da iguaaaaaal! =D
Soy feliz, con mis momentos de más y de menos, pero se podría decir que soy feliz.
Y mira que soy reticente a usar ese adjetivo en mi misma... Pero no se, hoy, a pesar del cansancio, los quebraderos de cabeza, las preguntas incontestables, el trabajo aún por hacer y de las "venas rotas" de mi mano ( XD ), aún con todo eso, no puedo evitar sentirme bien. Y eso me hace sentir aún mejor.
Será el canviar de aires, o el agotar los temas indeseables... que más da. La questión es que no hay angustia, ni odio, ni desesperación en mi día. =]
Eeeeen fin, que no solo los dias grises se tienen que poner por escrito!
Que os vaya bonito ;)
Soy feliz, con mis momentos de más y de menos, pero se podría decir que soy feliz.
Y mira que soy reticente a usar ese adjetivo en mi misma... Pero no se, hoy, a pesar del cansancio, los quebraderos de cabeza, las preguntas incontestables, el trabajo aún por hacer y de las "venas rotas" de mi mano ( XD ), aún con todo eso, no puedo evitar sentirme bien. Y eso me hace sentir aún mejor.
Será el canviar de aires, o el agotar los temas indeseables... que más da. La questión es que no hay angustia, ni odio, ni desesperación en mi día. =]
Eeeeen fin, que no solo los dias grises se tienen que poner por escrito!
Que os vaya bonito ;)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
