dimarts, 1 de maig del 2012
dissabte, 12 de març del 2011
dimarts, 15 de juny del 2010
vacío
Hace frío... estoy lejos de casa. Hace tiempo que estoy sentado sobre esta piedra.
Yo me pregunto: ¿para qué sirven las guerras?
...
*
Yo me pregunto: ¿para qué sirven las guerras?
...
*
dimecres, 6 de gener del 2010
Desahogo
No se com fer-m'ho, i com ho odio. Joder.
Escric això aquí perquè se que el més provable és que ja ningú hi passi, però tot i així tinc l'auto-excusa que no és un lloc inaccessible, com la carpeta “OpenOffice” del meu ordinador...
No podria escriure això al fotolog, igual que no he posat mai certes fotos amb certes persones o mai he escrit explícitament i literal el que sentia respecte a certs aspectes de la meva vida... és massa personal i directe. Això no vol dir que ho senti menys o que me'n avergonyeixi! Simplement, hi ha coses que m'agrada guardar-les una mica, que només les sentin (o llegeixin, en la majoria d'ocasions) les persones implicades, convertint-les així en més íntimes i especials...
Per un altre costat... tenim el tema de sempre. El que mai deixa d'amargar-me... I és que sembla que la meva capacitat de raciocini es posa d'acord amb les meves cordes vocals per posar-se en vaga en els moments més inoportuns i fastidiar-me tant com poden. I joder, quina ràbia fa tot plegat...! perquè realment, en aquells moments em queden tantes coses per dir... coses que ara mateix em moro per deixar anar, però, oh, mira tu per on, ara no serveixen de res perquè no hi ha ningú per escoltar-les...
En fi, com a mínim les escriuré. Això sí, aquest tros que segueix sí que es quedarà a la carpeta d'OpenOffice, al menys fins que recuperi certa llibreta verda que ara trobo a faltar...
Escric això aquí perquè se que el més provable és que ja ningú hi passi, però tot i així tinc l'auto-excusa que no és un lloc inaccessible, com la carpeta “OpenOffice” del meu ordinador...
No podria escriure això al fotolog, igual que no he posat mai certes fotos amb certes persones o mai he escrit explícitament i literal el que sentia respecte a certs aspectes de la meva vida... és massa personal i directe. Això no vol dir que ho senti menys o que me'n avergonyeixi! Simplement, hi ha coses que m'agrada guardar-les una mica, que només les sentin (o llegeixin, en la majoria d'ocasions) les persones implicades, convertint-les així en més íntimes i especials...
Per un altre costat... tenim el tema de sempre. El que mai deixa d'amargar-me... I és que sembla que la meva capacitat de raciocini es posa d'acord amb les meves cordes vocals per posar-se en vaga en els moments més inoportuns i fastidiar-me tant com poden. I joder, quina ràbia fa tot plegat...! perquè realment, en aquells moments em queden tantes coses per dir... coses que ara mateix em moro per deixar anar, però, oh, mira tu per on, ara no serveixen de res perquè no hi ha ningú per escoltar-les...
En fi, com a mínim les escriuré. Això sí, aquest tros que segueix sí que es quedarà a la carpeta d'OpenOffice, al menys fins que recuperi certa llibreta verda que ara trobo a faltar...
dilluns, 5 d’octubre del 2009
¿amanecer?
"Nadie me dió nunca un trofeo por leer libros y después de 18 años de mediocroidad, estaba más que acostumbrada a ser una medianía. Me di cuenta en ese momento de que hacía mucho tiempo que me había resignado a no brillar jamás en nada. Hacía lo mejor que podía con lo que tenía, pero sín terminar de encajar del todo en mi propio mundo"
Amanecer. Stephenie Meyer, 2008 (p. 574- 575) *
¿Quién me ha leido la mente y después se ha chivado?
Amanecer. Stephenie Meyer, 2008 (p. 574- 575) *
¿Quién me ha leido la mente y después se ha chivado?
divendres, 25 de setembre del 2009
A la noche
Noche, fabricadora de embelecos,
loca, imaginativa, quimerista,
que muestras al que en ti su bien conquista
los montes llanos y los mares secos;
habitadora de cerebros huecos,
mecánica, filósofa, alquimista,
encubridora vil, lince sin vista,
espantadiza de tus mismos ecos:
la sombra, el miedo, el mal se te atribuya,
solícita, poeta, enferma, fría,
manos del bravo y pies del fugitivo.
Que vele o duerma, media vida es tuya:
si velo, te lo pago con el día,
y si duermo, no siento lo que vivo.
__________ Lope de Vega
Bonita clase!
loca, imaginativa, quimerista,
que muestras al que en ti su bien conquista
los montes llanos y los mares secos;
habitadora de cerebros huecos,
mecánica, filósofa, alquimista,
encubridora vil, lince sin vista,
espantadiza de tus mismos ecos:
la sombra, el miedo, el mal se te atribuya,
solícita, poeta, enferma, fría,
manos del bravo y pies del fugitivo.
Que vele o duerma, media vida es tuya:
si velo, te lo pago con el día,
y si duermo, no siento lo que vivo.
__________ Lope de Vega
Bonita clase!
dissabte, 19 de setembre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
