Part 1 d'un nou principi

Limpiar el historial. 
Todo.
Limpiar ahora.

Sembla que això és el que ha fet el meu cap amb tots els meus embrions de text els tres últims anys.
Hi penso de tant en tant, en això. Sobretot quan trobo per casualitat algún d'aquells texts genuins que ja no neixen. I sempre em pregunto què ha passat pel camí per acabar així. 
Aquest cop el detonant ha vingut de la ma de Random House i el seu "Un día sin escribir es un día perdido" (gràcies pels regals i per les expectatives frustrades). Això m'ha portat al meu antic (aquest) blog, i crec que aquí he trobat la resposta: He crescut. I amb això no vull dir que hagi madurat, si no que m'he tornat adulta. Buf, no del tot, espero. 
Com puc passar prou temps escoltant el que sento i posant-ho en ordre per poder escriure el que sigui si tota la energia i el temps que abans dedicaba a això ara el dedico a treballar o a pensar en factures o en que he d'anar a comprar si no vull morir de gana, o si tinc prous diners per pagar les classes de conduir aquest mes...





***

Un dia sin esribir es un dia perdido.





Primer pas fet.